dilluns, 25 de febrer del 2008

CAL REFORMAR EL SENAT


Aquest matí he estat entrevistat als micròfons de Radio Nacional d'Espanya a Tarragona. Durant la meva intervenció he tornat a defensar que cal procedir a la reforma del Senat per tal que exerceixi com a una autèntica cambra de representació territorial, que és la funció que li assigna la Constitució.

Mireu, bona part de de les polítiques que afecten la vida quotidiana de les persones, com ara l'ensenyament, la sanitat o la majoria dels serveis socials, dependen en exclusiva de les Comunitats Autònomes. Per tant, el que cal és modificar la Constitució de manera que el Senat pugui esdevenir una vertadera Cambra territorial.

Nosaltres, des de l'Entesa, entenem també que el català ha de ser emprat amb normalitat tant al Congrés com el Senat. En aquest sentit, vull recordar que a l'últim ple del Senat aquesta legislatura, el grup de l'Entesa va presentar una moció per permetre l'ús del català a la Cambra alta, un moció que va comptar amb el vot en contra dels senadors del Partit Popular (!)

Tot plegat demostra que els senadors tarragonins de l'Entesa Catalana de Progrés hem fet la nostra feina, la que s'esperava de nosaltres. I l'hem fet des d'una perspectiva de progrés econòmic i social, de millora dels drets individuals i d'un millor reconeixement de la realitat plural d'Espanya.

Ens sentim orgullosos de la feina feta i, per això, demanem la confiança dels ciutadans. El proper 9 de març, no en tingueu cap dubte, voteu als candidats de l'Entesa Catalana de Progrés.

divendres, 22 de febrer del 2008

REUS!


Amb el Francesc Vallès i amb l'alcalde de Reus fent balanç de l'obra de Govern a nivell de ciutat i de l'aeroport. Una obra de Govern que es tradueix en què més de 18.500 pensionistes de la ciutat han vist incrementades les seves pensions d'un 30% de mitjana. Així mateix, 1.500 famílies de la ciutat es beneficiaran de l'ajuda del xec nadó i 7.300 joves del Camp de Tarragona es beneficiaran dels ajuts de la renda bàsica d'emancipació.

El compromís dels socialistes amb les polítiques socials és ferm. Ara cal donar un nou impuls a aquestes polítiques encaminades a millorar la qualitat de vida de la gent amb una clara i rontunda victòria progressista a les urnes. El dia 9 de març, tothom a votar!

dimarts, 19 de febrer del 2008

PRESENTACIÓ DE L'ENTESA CATALANA DE PROGRÉS



Jo mateix, la Judith Alberich i el Pere Muñoz en la presentació de la candidatura tarragonina de l'Entesa Catalana de Progrés

diumenge, 17 de febrer del 2008

No és el mateix

Segurament el fet de participar en subsegüents campanyes electorals et fa veure les diferències entre les mateixes. Cada una ha tingut la seva característica que podem recordar d’una manera específica. Encara que em vull centrar en la diferència entre l’anterior i aquesta.


La passada campanya electoral es va desenvolupar en un ambient de rebuig a unes quantes actuacions del Govern del Partit Popular: Una resposta social a la participació en la guerra d’Iraq; una resposta territorial al Plan Hidrológico Nacional i el transversament de l’Ebre; i un rebuig sindical al famós “Decretazo”. Era doncs una campanya contra el PP compartida per molts sectors de la ciutadania catalana.


Ara sembla que l’enemic a batre som els socialistes. Estem veient una agressiva campanya contra el President del Govern per part de partits minoritaris, oblidant que l’autèntic perill es diu Partit Popular.


No és legítim dir que l’experiència per Catalunya és la mateixa d’un Govern del PP que d’un Govern socialista. Qui ho diu, té molt poca memòria o vol que la tinguem nosaltres per fer-nos oblidar els 8 anys de la seva col·laboració amb el PP.


Hi ha dos aspectes que expliciten la diferència entre ambdós Governs:
- L’aprovació en Corts Generals de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, amb el PP en contra i el seu recurs al Tribunal Constitucional. Algú es pot imaginar el desenvolupament de l’Estatut en mans d’un Govern del PP a Madrid? Oi que no seria el mateix?
- El retorn del fantasma del Plan Hidrológico Nacional, enterrat, a proposta del Govern Socialista, per la majoria progressista a Corts Generals. Ens imaginem tornar a sortir al carrer per manifestar el nostre rebuig al PHN?


L’única garantia de que això no tornarà a passar som els socialistes. I si algú no hi troba diferències és perquè aquestes dues coses, l’Estatut i el PHN, l’importen ben poc.


Sembla que només els importa manar, remenar les cireres.

dimarts, 12 de febrer del 2008

La fiabilitat del PP

Una persona de Falset, que té molta experiència, ja que ha reflexionat molt sobre el que ha viscut, em va explicar una anècdota local que ve molt a compte.

Una noia de classe treballadora, filla d’immigrants, es va quedar embarassada, i en l’ambient rural de fa 40 anys, aquest fet va merèixer el comentari d’unes senyores a una botiga important que hi havia en aquells moments: “Això els passa, perquè són com a gossos!”

Al cap de poc temps, es va quedar embarassada una noia de una bona família de Falset de tota la vida. I a la mateixa botiga, les mateixes senyores feien un altre comentari: “Això li pot passar a tothom!”

És una reacció ben diferent davant d’un mateix fet. La conclusió a la que va arribar aquesta persona va ser que aquestes senyores, guardians de l’ortodòxia de les costums, en un cas, i comprensives amb la feblesa humana, en un altre, no eren de fiar, ja que emetien judicis diferents en funció de qui era l’actor.

Doncs bé. Traslladant això a la vida política, és el que ha fet el PP amb l’Estatut de Catalunya. Ha recorregut l’aprovació de l’Estatut al Tribunal Constitucional en uns articles concrets que, en alguns casos son idèntics a altres estatuts també aprovats aquesta legislatura, i en altres diuen el mateix, amb paraules diferents.

És a dir: el PP va recórrer contra l’Estatut de Catalunya, perquè era conseqüència del seu discurs apocalíptic sobre la “Unidad de España”, i no ho ha fet contra altres Estatuts, per què s’ha vist obligat a entrar en la dinàmica oberta per l’Estatut de Catalunya, i no quedar-se despenjat de la renovació estatutària de darrera generació.

Però, com les senyores de la botiga de Falset, ha mantingut posicions enfrontades i ha continuat mantenint el recurs a l’Estatut de Catalunya, àdhuc en aquells articles idèntics als dels altres Estatuts.

Han actuat com a guardians de l’ortodòxia de la “Unidad de España”, en un cas, i com a comprensius amb la necessitat de l’actualització dels Estatuts en els altres casos.
Per tant tampoc són de fiar.

dijous, 7 de febrer del 2008

Recordant el "Plan Hidrológico Nacional"

Ara resulta que el PP vol tornar a recuperar el "Plan Hidrológico Nacional". Va ser motiu de un important debat la legislatura anterior i tots recordem les posicions que vam mantenir en aquell moment.

Però hi ha una actuació final que és poc coneguda: la modificació de la Disposició Addicional Dècima de la Llei, que es va produir en una esmena al projecte de Llei de Pressupostos per al 2004, al Senat.

Per això considerem oportú recordar la intervenció sobre aquest assumpte del portaveu de CiU al Senat, que en aquells moments era el Sixte Cambra, i que es queixa de l'actuació del PP. Val la pena llegir-la per saber com les gasten els senyors del PP quan estan en condicions de fer-ho.
Deia el Sixte Cambra:

Pero, señorías, es que no sólo no podemos apoyarlos sino que debemos rechazarlos con rotundidad, porque durante la tramitación en el Senado ustedes han roto de manera unilateral un pacto muy importante: el pacto sobre la Ley del Plan Hidrológico. El Gobierno y el grupo parlamentario que lo apoya han aprovechado el último trámite de la última ley que se tramita en esta legislatura para modificar a hurtadillas, con toda la premeditación y nocturnidad, la disposición adicional décima de la Ley del Plan Hidrológico para recuperar una competencia, que en su momento ustedes y nosotros pactamos que estaría en manos del Consorcio para la Protección Integral del Delta del Ebro, como es la determinación del caudal ecológico mínimo.


Pero señores del Grupo Parlamentario Popular, señor ministro, qué fácil es disponiendo de la mayoría absoluta modificar aquello que no le gusta a uno. Ahora bien, hacerlo sobre un aspecto de una ley pactada con nosotros, cuyo acuerdo fue un trabajo por ambas partes, y cuando ustedes eran perfectamente conscientes de lo que acordaban porque nosotros nunca escondimos nuestras pretensiones en lo relativo al caudal mínimo ecológico, no es un acto legítimo, sino que es un acto de deshonestidad de suma gravedad. No se escuden ustedes en la normativa comunitaria, por cierto, trasponiendo una directiva comunitaria a la Ley de Aguas de forma muy chapucera porque lo han tenido que hacer en tres etapas: una parte entró en el plazo de enmiendas, otra parte entró como propuesta de modificación en la ponencia, y la última por propuesta de modificación en la ponencia que se reunió justo antes de finalizar la comisión de Economía. Cuando ustedes quieren incumplen totalmente la normativa, y éste ha sido el caso de la morosidad de las operaciones comerciales, que lleva más de un año de retraso sobre la fecha máxima prevista, y cuyo proyecto han dejado morir en el Congreso de los Diputados. Por tanto, no es excusa la normativa comunitaria.


Ustedes han provocado esta modificación porque en el texto de la ley pactada no podían llevar a cabo su proyecto de plan hidrológico, pero con la diferencia de que lo previsto en la ley no era su plan, sino el plan surgido de un consenso. Pues, señorías, para nuestro grupo parlamentario éste es un acto de profunda deslealtad y desfachatez política, un acto intolerable. Alguien quizá podrá pensar en lo ilusos que hemos sido al confiar en ustedes, en su palabra; sin embargo, nuestra manera de ejercer la política se basa en el respeto a la palabra. Nosotros la cumplimos, vemos que con ustedes esto no es posible. Ustedes confunden política de Estado con política de partido; ustedes confunden mayoría absoluta con poder absoluto. Tomamos buena nota de ello y ya sabemos a qué atenernos en el futuro; por lo que a nosotros se refiere, ustedes sólo podrán gobernar con mayoría absoluta."

No he modificat res del que deia, però els subratllats els he fet jo.

I doncs? Què diu ara CiU? Sembla que ja no se'n recorda, o no se'n vol recordar per no fer memòria de la seva actuació en la aprovació del "Plan".

Però el cert és que ara el PP vol recuperar el que la Passada legislatura el Govern Socialista, amb una majoria de progrés va modificar substancialment, i val la pena recordar el paper que ha desenvolupat cada formació en aquest debat.

No hem de donar la oportunitat de que l'assumpte es torni a posar damunt de la taula. i només hi ha una manera de fer-ho: garantint una majoria suficient al Govern Socialista que no permetrà que es reobri aquest debat que tantes ferides va obrir quan es va produir.