Comença el Senat

La setmana que ve començarem les sessions plenàries al Senat. En aquesta primera sessió el President del Govern d’Espanya hi assistirà per presentar el Govern i explicar el seus propòsits en matèria territorial.
La passada legislatura també ho va fer. És el primer President del Govern que va al Senat a presentar el Govern i a explicar els seus objectius de legislatura, i que, a més, ve una vegada al mes a contestar preguntes dels portaveus dels grups parlamentaris al Senat.
Què podem esperar d’aquesta visita? Tenint present que aquesta és una visita per explicar un programa, crec que podem esperar una concreció en la posada en marxa dels Estatuts d’Autonomia aprovats la passada Legislatura, i alguna concreció en la seva voluntat de reforma del Senat, per convertir-lo en l’autèntica Cambra Territorial prevista a la Constitució.
Com sempre passa, les reaccions al discurs del President seran diverses i escoltarem reaccions per tots els gustos. Avui, en la situació de “política mediàtica” el que prima és la rabiosa actualitat, i, si convé, ens inventem les novetats, i ningú es recorda dels avenços produïts en el passat. Tots contribuïm a llençar perspectives de futur sense una reflexió sobre el passat..
Els uns, considerant el passat insuficient, reclamen passos mes agosarats i novedosos que condueixin la realitat política cap a escenaris de futur més d’acord amb el que ells pensen o desitgen, sense valorar els passos donats ni mesurar els esforços que han estat necessaris per arribar on som.
Els altres, mirant el passat com un record perillós que ens pot conduir a una apocalipsi d’enfrontaments i descontentaments, recelen de qualsevol mesura nova i reclamen el retorn a posicions anteriors, que donin mes seguretat als seus plantejaments i, en el fons, a ells mateixos.
Per tant, crec que es oportú valorar positivament la presència del President del Govern al Senat i caldrà escoltar-lo atentament.
La setmana que ve, després de la seva compareixença, ja farem les valoracions pertinents, tant del seu discurs, com de les reaccions dels diferents portaveus.