dijous, 5 de juny de 2008

EL CATALÀ AL SENAT


Aquesta setmana el Senat ha tornat a debatre i aprovar una moció del Grup Parlamentari Entesa Catalana de Progrés (PSC – ERC - ICV – EuiA) per tal que es modifiqui el reglament del Senat en el sentit de poder usar qualsevol de les llengües que siguin oficials en alguna Comunitat Autònoma d’Espanya.

Sovint aquest debat ha ant lligat al de la reforma constitucional per fer del Senat una Cambra autènticament territorial. Per nosaltres és cert que el debat territorial va lligat inseparablement al de les llengües, però aquesta vegada ens hem centrat només en el debat de les llengües per fer-lo realitzable.

La Constitució de 1978 va obrir unes perspectives que en aquells moments eren difícils d’imaginar. L’assentament de l’Estat de les Comunitats Autònomes, tal com el vivim avui no era imaginable llavors. Avui s ‘han produït dos fenòmens clars: per un cantó les Autonomies gestiones una gran part dels serveis com a competència exclusiva, i per altre ha augmentat al conjunt d’Espanya el sentiment de pertànyer a una Comunitat Autònoma.

El que cal ara és adequar la Cambra Territorial, el senat, a la nova situació real al conjunt de l’Estat. I per nosaltres un primer pas es la utilització normal de totes les llengües oficial a la Cambra territorial. Probablement sigui l’aspecte mes “visible”, més comprovable, i, per tant, el que més facilitarà el necessari desenvolupament futur. La actual situació es insostenible per l’èxit de la mateixa realitat autonòmica en el conjunt de l’Estat.

L’any 2005 es va modificar parcialment el reglament per permetre aquesta utilització, que nosaltres demanem general, en la Comissió General de les Comunitats Autònomes. Ja s’ha fet. Jo mateix he parlat en català en uns quants debats, i el debat de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya es va poder fer en Català al tràmit de Comissió.

No demanem un disbarat. El que demanem és raonable.

El Senador Mairo Onaindia, avui difunt, explicava amb autoritat que qualsevol llengua és fonamentalment un codi que ha de servir per entendre’ns. El que parla i el que escolta han de fer servir el mateix codi, si no, no serveix de res parlar. Però a més avui la llengua és un signe de identitat que fem servir cada col·lectivitat.

Des d’aquesta perspectiva d’integració de les diferents comunitats està feta la proposta que hem aprovat.

Una vegada més el Partit Popular s’hi ha oposat. Som conscients de la dificultat que representa una modificació del reglament amb la minoria majoritària en contra. Però ho hem d’intentar. Estem convençuts que és una proposta necessària per al futur del Senat i que milloraria l’entesa territorial.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Penso que Espanya només ha d'entendre dues paraules, del català: "Adéu, Espanya".

David Gimeno i Ayuso ha dit...

Discrepo des del respecte amb això de què les llengües serveixen per a comunicar-se.

Els idiomes han delimitat sempre el mercat i els mercats han imposat sempre els seus idiomes. I per a Castella, secularment, Catalunya (o els Països Catalans) és allò que els impedeix la sortida al ric Mediterrani. Per tant, genèticament i neuronalment, mai no ens permetran ni que sobrevivim ni que els imposem les oficialitat lingüístiques compartides.

Estem parlant d'això.

cialis ha dit...

Cialis

Dopo le droghe come Viagra e Cialis ha rivoluzionato il trattamento di disfunzione sessuale maschio verso la fine degli anni 90, un turbine di neve dei test clinici sono stati condotti in donne nelle speranze che le droghe potrebbero fare lo stessi per fare rivivere l'azionamento di sesso diminuente della donna.

http://www.medicinaligenerici.com/