dijous, 5 de juny del 2008

EL CATALÀ AL SENAT


Aquesta setmana el Senat ha tornat a debatre i aprovar una moció del Grup Parlamentari Entesa Catalana de Progrés (PSC – ERC - ICV – EuiA) per tal que es modifiqui el reglament del Senat en el sentit de poder usar qualsevol de les llengües que siguin oficials en alguna Comunitat Autònoma d’Espanya.

Sovint aquest debat ha ant lligat al de la reforma constitucional per fer del Senat una Cambra autènticament territorial. Per nosaltres és cert que el debat territorial va lligat inseparablement al de les llengües, però aquesta vegada ens hem centrat només en el debat de les llengües per fer-lo realitzable.

La Constitució de 1978 va obrir unes perspectives que en aquells moments eren difícils d’imaginar. L’assentament de l’Estat de les Comunitats Autònomes, tal com el vivim avui no era imaginable llavors. Avui s ‘han produït dos fenòmens clars: per un cantó les Autonomies gestiones una gran part dels serveis com a competència exclusiva, i per altre ha augmentat al conjunt d’Espanya el sentiment de pertànyer a una Comunitat Autònoma.

El que cal ara és adequar la Cambra Territorial, el senat, a la nova situació real al conjunt de l’Estat. I per nosaltres un primer pas es la utilització normal de totes les llengües oficial a la Cambra territorial. Probablement sigui l’aspecte mes “visible”, més comprovable, i, per tant, el que més facilitarà el necessari desenvolupament futur. La actual situació es insostenible per l’èxit de la mateixa realitat autonòmica en el conjunt de l’Estat.

L’any 2005 es va modificar parcialment el reglament per permetre aquesta utilització, que nosaltres demanem general, en la Comissió General de les Comunitats Autònomes. Ja s’ha fet. Jo mateix he parlat en català en uns quants debats, i el debat de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya es va poder fer en Català al tràmit de Comissió.

No demanem un disbarat. El que demanem és raonable.

El Senador Mairo Onaindia, avui difunt, explicava amb autoritat que qualsevol llengua és fonamentalment un codi que ha de servir per entendre’ns. El que parla i el que escolta han de fer servir el mateix codi, si no, no serveix de res parlar. Però a més avui la llengua és un signe de identitat que fem servir cada col·lectivitat.

Des d’aquesta perspectiva d’integració de les diferents comunitats està feta la proposta que hem aprovat.

Una vegada més el Partit Popular s’hi ha oposat. Som conscients de la dificultat que representa una modificació del reglament amb la minoria majoritària en contra. Però ho hem d’intentar. Estem convençuts que és una proposta necessària per al futur del Senat i que milloraria l’entesa territorial.

dissabte, 10 de maig del 2008

Comença el Senat

La setmana que ve començarem les sessions plenàries al Senat. En aquesta primera sessió el President del Govern d’Espanya hi assistirà per presentar el Govern i explicar el seus propòsits en matèria territorial.
La passada legislatura també ho va fer. És el primer President del Govern que va al Senat a presentar el Govern i a explicar els seus objectius de legislatura, i que, a més, ve una vegada al mes a contestar preguntes dels portaveus dels grups parlamentaris al Senat.
Què podem esperar d’aquesta visita? Tenint present que aquesta és una visita per explicar un programa, crec que podem esperar una concreció en la posada en marxa dels Estatuts d’Autonomia aprovats la passada Legislatura, i alguna concreció en la seva voluntat de reforma del Senat, per convertir-lo en l’autèntica Cambra Territorial prevista a la Constitució.
Com sempre passa, les reaccions al discurs del President seran diverses i escoltarem reaccions per tots els gustos. Avui, en la situació de “política mediàtica” el que prima és la rabiosa actualitat, i, si convé, ens inventem les novetats, i ningú es recorda dels avenços produïts en el passat. Tots contribuïm a llençar perspectives de futur sense una reflexió sobre el passat..
Els uns, considerant el passat insuficient, reclamen passos mes agosarats i novedosos que condueixin la realitat política cap a escenaris de futur més d’acord amb el que ells pensen o desitgen, sense valorar els passos donats ni mesurar els esforços que han estat necessaris per arribar on som.
Els altres, mirant el passat com un record perillós que ens pot conduir a una apocalipsi d’enfrontaments i descontentaments, recelen de qualsevol mesura nova i reclamen el retorn a posicions anteriors, que donin mes seguretat als seus plantejaments i, en el fons, a ells mateixos.
Per tant, crec que es oportú valorar positivament la presència del President del Govern al Senat i caldrà escoltar-lo atentament.
La setmana que ve, després de la seva compareixença, ja farem les valoracions pertinents, tant del seu discurs, com de les reaccions dels diferents portaveus.

dilluns, 7 d’abril del 2008

L'ENTESA ES CONSTITUEIX COM A GRUP PARLAMENTARI DEL SENAT


L'Entesa Catalana de Progrés ja s'ha constituït com a grup parlamentari del Senat amb 12 senadors electes i quatre designats pel Parlament de Catalunya. Es tracta, doncs, del tercer grup de la Cambra en nombre de senadors.

A partir d'ara la Judith Alberich, el Pere Muñoz, el Joan Sabater i jo mateix defensarem els interessos de les comarques tarragonines a la Cambra Alta.

diumenge, 6 d’abril del 2008

I ara què?

Ja ha passat gairebé un mes des de les eleccions i sembla una mica com si tornessim a estar en campanya, tant per la elecció de les meses de Corts Generals, com en la poropera votació de la Investidura de José Luis Rodríguez Zapatero.

Sembla que aquells que realment han perdut les eleccions ara es considerin imprescindibles i vulguin condicionar tota l'actuació del futur Govern. Pero aquesta és la dinàmica en la que hem entrat, la qual cosa fa preveure una legislatura difícil i complicada.

De moment, però, s'han constituït les meses i els Grups parlamentaris, amb una demostració de la voluntat del Grup Socialista de tenir en compte els grups minoritaris:

  • Convergència i Unió té un vicepresident al Congrés, un secretari al Senat i ha rebut prestats tres Senadors socialistes per poder fer Grup al Senat.
  • El Partit Nacionalista Basc té un secretari al Congrés, i ha rebut prestats sis Senadors socialistes per fer Grup al Senat.
  • Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya - Verds tindran Grup parlamentari al Congrés

Sembla, però que tot el que es faci és poc si no s'aconsegueix una visualització de la capacitat de condicionar el futur Govern. I el futur Govern tindrà el recolzament dels Socialistes i s'haurà de pactar puntualment cada assumpte amb altres Grups per tirar endavant la política del programa electoral.

Evidentment els altres Grups hauran de triar entre fer possible aquest programa incidint puntualment en alguns aspectes o dificultar-ho. Els diferents Grups no poden aspirar a que el Govern apliqui el seu programa, però poden dificultar l'aplicació del Programa dels socialistes.

En qualsevol cas, cal recordar que l'alternativa global no passa pels Grups minoritaris, si no per la gavina blava.

I ara què? Que farem cada un?

dijous, 13 de març del 2008

UNA VICTÒRIA DE TOTS!


Diumenge els ciutadans veu ratificar la vostra confiança en el PSC a les urnes. Malgrat el tòpic, la dimensió de l'èxit socialista a les eleccions supera tots els precedents i ens ofereix uns resultats que es poden qualificar, sense risc a exagerar, com a històrics.

Al Senat els candidats de l'Entesa Catalana de Progrés superem en quasi 100.000 vots al candidat més votat de CiU. Tant la Judith Alberich, com el Pere Muñoz com jo mateix treballarem des de la Cambra Alta per fer-nos mereixedors de la confiança que els ciutadans de les comarques tarragonines han dipositat en nosaltres.

Ara, a treballar per aconseguir (com diu el nostre programa electoral) millorar la qualitat de vida de les persones!

divendres, 7 de març del 2008

CONTRA EL TERRORISME, DEMOCRÀCIA


LA FEDERACIÓ DEL PSC DEL CAMP DE TARRAGONA EXPRESSA EL SEU ABSOLUT REBUIG AL TERRORISME I CONDEMNA L’ATEMPTAT QUE AVUI HA COSTAT LA VIDA A UN EXREGIDOR SOCIALISTA DE MONDRAGON


FRANCESC VALLÈS: “La participació massiva a les urnes aquest diumenge és la resposta a aquells que busquen amb les pistoles i les bombes silenciar la voluntat dels ciutadans”


La federació del PSC del Camp de Tarragona vol expressar el seu absolut rebuig al terrorisme i a la utilització de la violència, així com la condemna més enèrgica a l’atemptat que aquest divendres s’ha cobrat la vida de l’exregidor socialista de Mondragón, Isaías Carrasco.

Com a mostra de rebuig a aquest execrable i covard atemptat contra un treballador indefens que es dirigia al seu lloc de treball, els candidats del PSC del Camp de Tarragona han decidit suspendre els actes electorals convocats per aquesta tarda i vespre.

El cap de llista del PSC per Tarragona, Francesc Vallès, ha demanat a la ciutadania “que vagi a votar massivament a les eleccions de diumenge per demostrar als terroristes que amb les bombes i les pistoles no aconseguiran anul·lar la força de la democràcia.

Vallès ha volgut remarcar “la repugnància que li provoca l’assassinat d’un treballador que es disposava a anar a treballar davant de la seva família. Es tracta d’un crim particularment vil que no pot, de cap manera, impedir a la gent que vagi a exercir el seu dret a vot aquest diumenge. Jo emplaço a tots els tarragonins i tarragonines a respondre a la violència i a la barbàrie amb vots a les urnes, que tothom vagi a votar sense deixar-se condicionar pels terroristes. La millor resposta a aquest assassinat és una gran participació democràtica.”

Finalment, el PSC del Camp de Tarragona vol sumar-se al condol de totes les persones de bé als familiars i amics de Isaías Carrasco i al Partit Socialista d’Euskadi.

dilluns, 25 de febrer del 2008

CAL REFORMAR EL SENAT


Aquest matí he estat entrevistat als micròfons de Radio Nacional d'Espanya a Tarragona. Durant la meva intervenció he tornat a defensar que cal procedir a la reforma del Senat per tal que exerceixi com a una autèntica cambra de representació territorial, que és la funció que li assigna la Constitució.

Mireu, bona part de de les polítiques que afecten la vida quotidiana de les persones, com ara l'ensenyament, la sanitat o la majoria dels serveis socials, dependen en exclusiva de les Comunitats Autònomes. Per tant, el que cal és modificar la Constitució de manera que el Senat pugui esdevenir una vertadera Cambra territorial.

Nosaltres, des de l'Entesa, entenem també que el català ha de ser emprat amb normalitat tant al Congrés com el Senat. En aquest sentit, vull recordar que a l'últim ple del Senat aquesta legislatura, el grup de l'Entesa va presentar una moció per permetre l'ús del català a la Cambra alta, un moció que va comptar amb el vot en contra dels senadors del Partit Popular (!)

Tot plegat demostra que els senadors tarragonins de l'Entesa Catalana de Progrés hem fet la nostra feina, la que s'esperava de nosaltres. I l'hem fet des d'una perspectiva de progrés econòmic i social, de millora dels drets individuals i d'un millor reconeixement de la realitat plural d'Espanya.

Ens sentim orgullosos de la feina feta i, per això, demanem la confiança dels ciutadans. El proper 9 de març, no en tingueu cap dubte, voteu als candidats de l'Entesa Catalana de Progrés.

divendres, 22 de febrer del 2008

REUS!


Amb el Francesc Vallès i amb l'alcalde de Reus fent balanç de l'obra de Govern a nivell de ciutat i de l'aeroport. Una obra de Govern que es tradueix en què més de 18.500 pensionistes de la ciutat han vist incrementades les seves pensions d'un 30% de mitjana. Així mateix, 1.500 famílies de la ciutat es beneficiaran de l'ajuda del xec nadó i 7.300 joves del Camp de Tarragona es beneficiaran dels ajuts de la renda bàsica d'emancipació.

El compromís dels socialistes amb les polítiques socials és ferm. Ara cal donar un nou impuls a aquestes polítiques encaminades a millorar la qualitat de vida de la gent amb una clara i rontunda victòria progressista a les urnes. El dia 9 de març, tothom a votar!

dimarts, 19 de febrer del 2008

PRESENTACIÓ DE L'ENTESA CATALANA DE PROGRÉS



Jo mateix, la Judith Alberich i el Pere Muñoz en la presentació de la candidatura tarragonina de l'Entesa Catalana de Progrés

diumenge, 17 de febrer del 2008

No és el mateix

Segurament el fet de participar en subsegüents campanyes electorals et fa veure les diferències entre les mateixes. Cada una ha tingut la seva característica que podem recordar d’una manera específica. Encara que em vull centrar en la diferència entre l’anterior i aquesta.


La passada campanya electoral es va desenvolupar en un ambient de rebuig a unes quantes actuacions del Govern del Partit Popular: Una resposta social a la participació en la guerra d’Iraq; una resposta territorial al Plan Hidrológico Nacional i el transversament de l’Ebre; i un rebuig sindical al famós “Decretazo”. Era doncs una campanya contra el PP compartida per molts sectors de la ciutadania catalana.


Ara sembla que l’enemic a batre som els socialistes. Estem veient una agressiva campanya contra el President del Govern per part de partits minoritaris, oblidant que l’autèntic perill es diu Partit Popular.


No és legítim dir que l’experiència per Catalunya és la mateixa d’un Govern del PP que d’un Govern socialista. Qui ho diu, té molt poca memòria o vol que la tinguem nosaltres per fer-nos oblidar els 8 anys de la seva col·laboració amb el PP.


Hi ha dos aspectes que expliciten la diferència entre ambdós Governs:
- L’aprovació en Corts Generals de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, amb el PP en contra i el seu recurs al Tribunal Constitucional. Algú es pot imaginar el desenvolupament de l’Estatut en mans d’un Govern del PP a Madrid? Oi que no seria el mateix?
- El retorn del fantasma del Plan Hidrológico Nacional, enterrat, a proposta del Govern Socialista, per la majoria progressista a Corts Generals. Ens imaginem tornar a sortir al carrer per manifestar el nostre rebuig al PHN?


L’única garantia de que això no tornarà a passar som els socialistes. I si algú no hi troba diferències és perquè aquestes dues coses, l’Estatut i el PHN, l’importen ben poc.


Sembla que només els importa manar, remenar les cireres.

dimarts, 12 de febrer del 2008

La fiabilitat del PP

Una persona de Falset, que té molta experiència, ja que ha reflexionat molt sobre el que ha viscut, em va explicar una anècdota local que ve molt a compte.

Una noia de classe treballadora, filla d’immigrants, es va quedar embarassada, i en l’ambient rural de fa 40 anys, aquest fet va merèixer el comentari d’unes senyores a una botiga important que hi havia en aquells moments: “Això els passa, perquè són com a gossos!”

Al cap de poc temps, es va quedar embarassada una noia de una bona família de Falset de tota la vida. I a la mateixa botiga, les mateixes senyores feien un altre comentari: “Això li pot passar a tothom!”

És una reacció ben diferent davant d’un mateix fet. La conclusió a la que va arribar aquesta persona va ser que aquestes senyores, guardians de l’ortodòxia de les costums, en un cas, i comprensives amb la feblesa humana, en un altre, no eren de fiar, ja que emetien judicis diferents en funció de qui era l’actor.

Doncs bé. Traslladant això a la vida política, és el que ha fet el PP amb l’Estatut de Catalunya. Ha recorregut l’aprovació de l’Estatut al Tribunal Constitucional en uns articles concrets que, en alguns casos son idèntics a altres estatuts també aprovats aquesta legislatura, i en altres diuen el mateix, amb paraules diferents.

És a dir: el PP va recórrer contra l’Estatut de Catalunya, perquè era conseqüència del seu discurs apocalíptic sobre la “Unidad de España”, i no ho ha fet contra altres Estatuts, per què s’ha vist obligat a entrar en la dinàmica oberta per l’Estatut de Catalunya, i no quedar-se despenjat de la renovació estatutària de darrera generació.

Però, com les senyores de la botiga de Falset, ha mantingut posicions enfrontades i ha continuat mantenint el recurs a l’Estatut de Catalunya, àdhuc en aquells articles idèntics als dels altres Estatuts.

Han actuat com a guardians de l’ortodòxia de la “Unidad de España”, en un cas, i com a comprensius amb la necessitat de l’actualització dels Estatuts en els altres casos.
Per tant tampoc són de fiar.

dijous, 7 de febrer del 2008

Recordant el "Plan Hidrológico Nacional"

Ara resulta que el PP vol tornar a recuperar el "Plan Hidrológico Nacional". Va ser motiu de un important debat la legislatura anterior i tots recordem les posicions que vam mantenir en aquell moment.

Però hi ha una actuació final que és poc coneguda: la modificació de la Disposició Addicional Dècima de la Llei, que es va produir en una esmena al projecte de Llei de Pressupostos per al 2004, al Senat.

Per això considerem oportú recordar la intervenció sobre aquest assumpte del portaveu de CiU al Senat, que en aquells moments era el Sixte Cambra, i que es queixa de l'actuació del PP. Val la pena llegir-la per saber com les gasten els senyors del PP quan estan en condicions de fer-ho.
Deia el Sixte Cambra:

Pero, señorías, es que no sólo no podemos apoyarlos sino que debemos rechazarlos con rotundidad, porque durante la tramitación en el Senado ustedes han roto de manera unilateral un pacto muy importante: el pacto sobre la Ley del Plan Hidrológico. El Gobierno y el grupo parlamentario que lo apoya han aprovechado el último trámite de la última ley que se tramita en esta legislatura para modificar a hurtadillas, con toda la premeditación y nocturnidad, la disposición adicional décima de la Ley del Plan Hidrológico para recuperar una competencia, que en su momento ustedes y nosotros pactamos que estaría en manos del Consorcio para la Protección Integral del Delta del Ebro, como es la determinación del caudal ecológico mínimo.


Pero señores del Grupo Parlamentario Popular, señor ministro, qué fácil es disponiendo de la mayoría absoluta modificar aquello que no le gusta a uno. Ahora bien, hacerlo sobre un aspecto de una ley pactada con nosotros, cuyo acuerdo fue un trabajo por ambas partes, y cuando ustedes eran perfectamente conscientes de lo que acordaban porque nosotros nunca escondimos nuestras pretensiones en lo relativo al caudal mínimo ecológico, no es un acto legítimo, sino que es un acto de deshonestidad de suma gravedad. No se escuden ustedes en la normativa comunitaria, por cierto, trasponiendo una directiva comunitaria a la Ley de Aguas de forma muy chapucera porque lo han tenido que hacer en tres etapas: una parte entró en el plazo de enmiendas, otra parte entró como propuesta de modificación en la ponencia, y la última por propuesta de modificación en la ponencia que se reunió justo antes de finalizar la comisión de Economía. Cuando ustedes quieren incumplen totalmente la normativa, y éste ha sido el caso de la morosidad de las operaciones comerciales, que lleva más de un año de retraso sobre la fecha máxima prevista, y cuyo proyecto han dejado morir en el Congreso de los Diputados. Por tanto, no es excusa la normativa comunitaria.


Ustedes han provocado esta modificación porque en el texto de la ley pactada no podían llevar a cabo su proyecto de plan hidrológico, pero con la diferencia de que lo previsto en la ley no era su plan, sino el plan surgido de un consenso. Pues, señorías, para nuestro grupo parlamentario éste es un acto de profunda deslealtad y desfachatez política, un acto intolerable. Alguien quizá podrá pensar en lo ilusos que hemos sido al confiar en ustedes, en su palabra; sin embargo, nuestra manera de ejercer la política se basa en el respeto a la palabra. Nosotros la cumplimos, vemos que con ustedes esto no es posible. Ustedes confunden política de Estado con política de partido; ustedes confunden mayoría absoluta con poder absoluto. Tomamos buena nota de ello y ya sabemos a qué atenernos en el futuro; por lo que a nosotros se refiere, ustedes sólo podrán gobernar con mayoría absoluta."

No he modificat res del que deia, però els subratllats els he fet jo.

I doncs? Què diu ara CiU? Sembla que ja no se'n recorda, o no se'n vol recordar per no fer memòria de la seva actuació en la aprovació del "Plan".

Però el cert és que ara el PP vol recuperar el que la Passada legislatura el Govern Socialista, amb una majoria de progrés va modificar substancialment, i val la pena recordar el paper que ha desenvolupat cada formació en aquest debat.

No hem de donar la oportunitat de que l'assumpte es torni a posar damunt de la taula. i només hi ha una manera de fer-ho: garantint una majoria suficient al Govern Socialista que no permetrà que es reobri aquest debat que tantes ferides va obrir quan es va produir.