Una persona de Falset, que té molta experiència, ja que ha reflexionat molt sobre el que ha viscut, em va explicar una anècdota local que ve molt a compte.
Una noia de classe treballadora, filla d’immigrants, es va quedar embarassada, i en l’ambient rural de fa 40 anys, aquest fet va merèixer el comentari d’unes senyores a una botiga important que hi havia en aquells moments: “Això els passa, perquè són com a gossos!”
Al cap de poc temps, es va quedar embarassada una noia de una bona família de Falset de tota la vida. I a la mateixa botiga, les mateixes senyores feien un altre comentari: “Això li pot passar a tothom!”
És una reacció ben diferent davant d’un mateix fet. La conclusió a la que va arribar aquesta persona va ser que aquestes senyores, guardians de l’ortodòxia de les costums, en un cas, i comprensives amb la feblesa humana, en un altre, no eren de fiar, ja que emetien judicis diferents en funció de qui era l’actor.
Doncs bé. Traslladant això a la vida política, és el que ha fet el PP amb l’Estatut de Catalunya. Ha recorregut l’aprovació de l’Estatut al Tribunal Constitucional en uns articles concrets que, en alguns casos son idèntics a altres estatuts també aprovats aquesta legislatura, i en altres diuen el mateix, amb paraules diferents.
És a dir: el PP va recórrer contra l’Estatut de Catalunya, perquè era conseqüència del seu discurs apocalíptic sobre la “Unidad de España”, i no ho ha fet contra altres Estatuts, per què s’ha vist obligat a entrar en la dinàmica oberta per l’Estatut de Catalunya, i no quedar-se despenjat de la renovació estatutària de darrera generació.
Però, com les senyores de la botiga de Falset, ha mantingut posicions enfrontades i ha continuat mantenint el recurs a l’Estatut de Catalunya, àdhuc en aquells articles idèntics als dels altres Estatuts.
Han actuat com a guardians de l’ortodòxia de la “Unidad de España”, en un cas, i com a comprensius amb la necessitat de l’actualització dels Estatuts en els altres casos.
Per tant tampoc són de fiar.
Una noia de classe treballadora, filla d’immigrants, es va quedar embarassada, i en l’ambient rural de fa 40 anys, aquest fet va merèixer el comentari d’unes senyores a una botiga important que hi havia en aquells moments: “Això els passa, perquè són com a gossos!”
Al cap de poc temps, es va quedar embarassada una noia de una bona família de Falset de tota la vida. I a la mateixa botiga, les mateixes senyores feien un altre comentari: “Això li pot passar a tothom!”
És una reacció ben diferent davant d’un mateix fet. La conclusió a la que va arribar aquesta persona va ser que aquestes senyores, guardians de l’ortodòxia de les costums, en un cas, i comprensives amb la feblesa humana, en un altre, no eren de fiar, ja que emetien judicis diferents en funció de qui era l’actor.
Doncs bé. Traslladant això a la vida política, és el que ha fet el PP amb l’Estatut de Catalunya. Ha recorregut l’aprovació de l’Estatut al Tribunal Constitucional en uns articles concrets que, en alguns casos son idèntics a altres estatuts també aprovats aquesta legislatura, i en altres diuen el mateix, amb paraules diferents.
És a dir: el PP va recórrer contra l’Estatut de Catalunya, perquè era conseqüència del seu discurs apocalíptic sobre la “Unidad de España”, i no ho ha fet contra altres Estatuts, per què s’ha vist obligat a entrar en la dinàmica oberta per l’Estatut de Catalunya, i no quedar-se despenjat de la renovació estatutària de darrera generació.
Però, com les senyores de la botiga de Falset, ha mantingut posicions enfrontades i ha continuat mantenint el recurs a l’Estatut de Catalunya, àdhuc en aquells articles idèntics als dels altres Estatuts.
Han actuat com a guardians de l’ortodòxia de la “Unidad de España”, en un cas, i com a comprensius amb la necessitat de l’actualització dels Estatuts en els altres casos.
Per tant tampoc són de fiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada